Llicenciat en dret i lletres, s’especialitzà en filologia grega. Traduí els himnes homèrics. Amplià estudis a Alemanya, d’on tornà amb una formació de prehistoriador europeu. Renovà la prehistòria peninsular i catalana. Fou professor dels Estudis Universitaris Catalans i catedràtic d’Història Antiga i Medieval de la Universitat de Barcelona, de la qual fou rector. Va ser un dels dirigents del Congrés Universitari Català (1919), on propugnà l’ús de nous mètodes i l’ensenyament i la recerca en català. Fou un dels creadors de l’Associació Catalana d’Antropologia, Etnografia i Prehistòria, i un dels fundadors dels congressos internacionals de ciències antropològiques i etnològiques. Dirigí la Secció d’Arqueologia del Museu de Barcelona i el nou Museu d’Arqueologia. Membre d’Acció Catalana i conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, s’exilià quan acabà la Guerra Civil. Fou cap de la Divisió de Filosofia i Humanitats de la UNESCO.