Doctor en filosofia i lletres, fou company de Jordi Rubió i Francesc Martorell als Estudis Universitaris Catalans i ajudant de Pompeu Fabra a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva activitat científica tingué una triple orientació: la filologia, la bibliografia i l’ensenyament de gramàtica i estilística. Des del 1939, el seu mestratge fou als Estudis Universitaris Catalans, que ell feu reviure, i en cursos a l’estranger. Fou el director de la col·lecció «Estudis Romànics» i delegat de l’IEC a la Unió Acadèmica Internacional, de la qual fou vicepresident, membre del Consell Directiu i president d’honor. Fou el fundador i president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’IEC. Obtingué el Premi Ramon Fuster (1982), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1983), la Creu de Sant Jordi (1982) i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1990). Durant l’etapa en què fou secretari general de l’IEC tingué un interès especial a promoure el ressorgiment de les societats filials de l’Institut. El 1997, la Secció Filològica edità en homenatge els seus Estudis de llengua i literatura.