Lingüista. Estudià a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, als Estudis Universitaris Catalans i a la Fundació Bernat Metge. Coneixia a fons la bibliografia fonamental de la romanística i les lingüístiques europea i aràbiga. Fou introduït per Pompeu Fabra a les Oficines Lexicogràfiques de l’IEC. Publicà el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, obra monumental de caràcter històric, crític, comparatiu i etimològic, i el Diccionario etimológico de la lengua castellana. Treballà fins al darrer moment en l’Onomasticon Cataloniae, recull onomàstic exhaustiu de les terres catalanes explicat des d’un punt de vista etimològic i lingüístic. Autor del recull Lleures i converses d’un filòleg, intervingué en el Butlletí de Dialectologia Catalana i preparà la Miscel·lània Fabra. Rebé la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1980), el Premi d’Honor Jaume I (1981) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1984).

Fill de Pere Coromines i Montanya.