Fou professor universitari i director general del Museu d’Art de Catalunya i dels Museus de Barcelona. Publicà els Anales y boletín de los Museos de Arte de Barcelona (1941-1968). Organitzà una gran exposició d’art romànic al Palau Nacional, el catàleg de la qual és un llibre de referència de l’art romànic a Catalunya i altres llocs d’Europa. Intervingué en la creació de noves infraestructures culturals, com el Museu Picasso o la Fundació Miró. Dirigí el programa del Corpus dels Vitralls Medievals de la Unió Acadèmica Internacional. També fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts i del Consell Internacional de Museus, i president del Patronat de l’Institut Amatller. És autor, entre altres obres, de L’art català. Vol. II: Del Renaixement al Modernisme (amb F. P. Verrié; 1958) i Catálogo monumental de España. La ciudad de Barcelona (amb J. Gudiol i F. P. Verrié; 1974). Rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1982), la Medalla d’Or de Belles Arts del Ministeri de Cultura (1982) i la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (1993).