|
Doctor en filosofia i lletres. Fou catedràtic d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona. Fortament influenciat per l'escola dels Annales, proclamà la importància dels fets econòmics i l'eficàcia del mètode estadístic. L'exigència d'actualització fou refusada a Espanya, però Vives dugué a terme aquesta tasca renovadora en la seva obra Aproximación a la història de España i en realitzacions col·lectives, com els «Estudios de Historia Moderna» o les «Biografies Catalanes». Es preocupà pels estudis d'història contemporània de Catalunya, convençut que contribuirien a plantejar de manera més realista una política de recobrament del país. Testimoni d'aquesta preocupació és l'obra Els catalans en el segle XIX. Escriví articles a Destino. Morí deixant darrere seu un estímul que transformà la historiografia catalana. |