Publicà els seus primers poemes a La Revista. Fou redactor de Quaderns de Poesia, on hi ha els seus principals textos teòrics sobre l’avantguarda. Per conciliar aquest moviment amb el nacionalisme, edità Monitor, i es convertí en un dels fundadors més actius d’Acció Catalana. Aconseguí una obra de síntesi entre el classicisme i un avantguardisme molt personal. Els sonets de Sol i de dol el consagraren com un clàssic modern. Rebé el Premi Ciutat de Barcelona per Cròniques de l’ultrason. Dirigí la Revista de Catalunya i la plana literària de La Publicitat. Com a teoritzant polític publicà, amb Josep Carbonell, Revolució Catalanista. Obtingué la Lletra d’Or, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1973), la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (1980), la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1981) i el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (1984).