Fou un dels organitzadors de Palestra i dirigent de la Joventut d’Acció Catalana Republicana. També fou secretari general i membre del Comitè de Govern i del Consell Nacional d’Unió Democràtica de Catalunya. Amb Ramon Aramon, reorganitzà els Estudis Universitaris Catalans, on succeí Ferran Soldevila com a professor d’història de Catalunya. Centrat en l’estudi del període medieval, publicà Historiografia de Catalunya en el període primitiu (1951). Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i membre fundador de la Societat Catalana d’Estudis Històrics i de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials. Fou conseller adjunt a la Presidència de la Generalitat de Catalunya (1980-1984) i president del Parlament de Catalunya (1984-1988). |