Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona, fou professor adjunt de patologia mèdica a la Universitat Autònoma de Barcelona. Fou president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya. Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, el 1976 presidí el X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, que tingué lloc a Perpinyà. Publicà nombrosos treballs, sobretot sobre malalties dels ronyons i de l’aparell circulatori. És autor de diversos estudis biogràfics (Pi i Sunyer, Trueta, entre d’altres). Com a col·laborador de les dues edicions del Vocabulari mèdic, contribuí decisivament a les tasques de normalització del llenguatge científic català. El 1977 inicià, com a president de l’IEC, un procés d’obertura de la institució que el portà a crear la figura de membre agregat. Rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1989). |