|
Es llicencià en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic de Gramàtica Històrica de la Llengua Espanyola i de Llengua Catalana. Estudià als Estudis Universitaris Catalans. Entre els anys 1978 i 1986 fou rector de la Universitat de Barcelona. Professor visitant a Munic i a Washington, va ser nomenat doctor honoris causa per diverses universitats estrangeres, entre les quals, la Sorbona, Salzburg o Tolosa, i catalanes, com la Universitat de les Illes Balears, la Rovira i Virgili, la de València i la d'Alacant. Feu recerca en lingüística històrica i dialectologia. De la seva prolífica producció destaquen obres com Gramática histórica catalana, Gramática catalana, Llengua i cultura als Països Catalans, Gramàtica de la llengua catalana i Les Regles de esquivar vocables i la «qüestió de la llengua». Rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1986), el Premi d’Honor de la Fundació Jaume I (1995), el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (1996), la Medalla al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona (1999), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2003) i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2012). |