Jurista i historiador del dret, ensenyà en diverses universitats de l’Estat espanyol. El 1954 s’incorporà a la Universitat de Barcelona com a professor, on va ser degà de la Facultat de Dret (1958-1965). El 1986 fou nomenat catedràtic emèrit i el 1994, degà honorari de la Facultat de Dret d’aquesta mateixa Universitat. Dedicat a l’estudi del dret i les institucions medievals de Catalunya, va publicar obres com Orígenes del régimen municipal en Cataluña (1946) i Cartas de población y franquicia de Cataluña (1969-1983). Formà part de l’equip de l’IEC que continua la Catalunya carolíngia de Ramon d’Abadal i va col·laborar en l’estudi de textos de dret català, com Constitucions i altres drets de Catalunya, i en diverses compilacions locals. Va ser membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació. Va ser investit doctor honoris causa per les universitats de Bordeus i Montpeller. Va rebre la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1983), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1987), la Medalla d’Or Ciutat de Barcelona (1995) i el Premi Fundació Catalana per a la Recerca (2002). El 2015, l’IEC va acollir l’acte d’homenatge que se li dedicà amb motiu del seu centè aniversari.