Filòleg i historiador de la literatura. Fou professor i catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes a la Universitat de Barcelona i director del Departament de Filologia Catalana a la mateixa universitat. També fou professor als Estudis Universitaris Catalans i a la Universitat Catalana d'Estiu. Escriví sobre escriptors i poetes catalans com Carner, Maragall, Perucho, Boscà, Llull, Valentí i Verdaguer, i espanyols com Góngora, Santa Teresa de Jesús i Clarín. Autor de nombroses seleccions, edicions i pròlegs i de llibres com Literatura catalana (Personalidades). És autor dels volums de la Història de la literatura catalana d'Ariel dedicats a l'època moderna. Fou membre electe de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Junta Consultiva d'Òmnium Cultural, de la Societat Catalana d'Estudis Històrics i de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Entre els ajuts i premis que rebé destaquen la beca de la Càtedra Ciutat de Barcelona de l'Ajuntament de Barcelona (1955-1956), el Premi Lluís Nicolau d'Olwer de l'IEC (1971), el Premi Joan Esterlich de Dopesa (1973) i la beca de la Fundació Juan March (1973). |