És catedràtic emèrit d’història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, on ha estat professor des del 1970.  

Des del 1965 ha publicat quaranta-sis llibres i més d’un centenar de reculls de textos, capítols de llibre i articles. Ha estudiat aspectes i períodes de la història del moviment obrer i del moviment camperol a Catalunya i la història d’associacions com l’escoltisme català i d’institucions com la Mancomunitat de Catalunya.  

Ha publicat la història de l’Institut d’Estudis Catalans (amb Enric Pujol i Santiago Izquierdo) i diversos treballs sobre la memòria col·lectiva. És autor d’un repertori de consulta lliure electrònica: Monuments commemoratius de Catalunya, que conté informació de 1.250 monuments. Els seus darrers llibres són: Puig i Cadafalch, president de Catalunya i la seva època (2013); Vuit feministes catalanes entre 1889 i 1976 (2015); amb Rosa Serra, Les colònies industrials de la conca del Llobregat. 150 anys d’història (2019); Compromís i progrés: la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, del 1822 als temps presents (2019-2021); Les galeries catalanes de ciutadans il·lustres i la memòria col·lectiva (2021); La projecció exterior de Catalunya al món d’entreguerres (2022); Els catòlics i la laïcitat a Catalunya. Una visió històrica del 1808 al 1979 (2022), i Josep Maria Gasch, advocat dels treballadors, 1940-2020 (2023). És director i coautor de la Història dels Països Catalans (1980) i d’una Història de Catalunya, en castellà i català (2004, 2006, 2011). Dirigeix les revistes Catalan Historical Review i 4 Columnes. L’Univers de Josep Puig i Cadafalch.  

Ha rebut el Premi Nova Terra (1964 i 1967), el Premi Ramon Fuster (1992), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1995), el Premi Carles Rahola d’Assaig (2007), la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (2009) i el Premi Bonaplata d’Estudis, conjuntament amb Rosa Serra (2020).