|
És catedràtic emèrit d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat un gran nombre de llibres, entre els quals destaquen Crisis económica y agitación social en Cataluña de 1930 a 1936 (1971); El problema agrari a Catalunya. La qüestió rabassaire: 1890-1936 (1983); Història dels Països Catalans (1980); Catalan Nationalism. Past and present (1996); La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia (1996); Enric Prat de la Riba. Obra completa (1998-2000), i La Mancomunitat de Catalunya, 1914-1925. El primer pas vers l’autogovern des de la desfeta de 1714 (2014). És coautor i director de la Història de l’Institut d’Estudis Catalans (2002, volum I; 2007, volum II, en col·laboració amb Enric Pujol i Santiago Izquierdo). Ha estat vicepresident del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (1980-1987) i vicepresident primer de l’Ateneu Barcelonès (2003-2007). És director de l’Oficina d’Assessorament Històric de l’IEC des del 2007 i de l’Arxiu Històric de l’IEC des del 2005. Dirigeix la revista Catalan Historical Review, que s’edita en anglès i català. Entre altres guardons, ha rebut el Premi Nova Terra (1967), el Premi Ramon Fuster (1992), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1995), el Premi Carles Rahola d’assaig (2007), la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (2009) i el Premi Estudis dels premis Bonaplata (2021). |