Format com a romanista a Zuric i a París, fou professor a la Universitat d'Innsbruck i catedràtic de Llengua Alemanya a la de Torí, on creà una escola en la qual es formaren la majoria dels germanistes italians del segle XX. Fou un dels més grans representants de la literatura comparada (Dante in Spagna, Francia, Inghilterra, Germania). Arran d'una visita a Barcelona, s'interessà per les literatures peninsulars. Escriví nombrosos assaigs, entre els quals hi ha Die Beziehungen zwischen Spanien und Deutschland in der Literatur; Dante, Petrarca, Boccaccio in Spagna; Ensayos y discursos de crítica literaria hispano-europea; Italia e Spagna, i Poesía de Montserrat y otros ensayos. També dedicà estudis al Romanticisme (Il romanticismo nel mondo latino) i a autors europeus moderns (Leopardi, Ibsen, Mistral).