Catedràtic del Departament d’Enginyeria Electrònica i Biomèdica de la Universitat de Barcelona (UB) des del 1995. En recerca, s’ha especialitzat en la investigació de nanotecnologia aplicada a la biomedicina i s’ha centrat en temes de microfluídica i dispositius lab-on-chip, sensors electroquímics, nanotecnologia aplicada a l’estudi d’interfícies bio / no bio i interaccions de biomolècules. És cap del grup Nanobioenginyeria de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC).
Ha coordinat diversos projectes europeus i nacionals sobre microsistemes integrats i sobre dispositius de nanobiotecnologia. Ha publicat més de tres-cents articles científics, ha dirigit trenta-nou tesis doctorals i és coinventor de sis patents amb llicència. Ha coordinat el Màster d’Enginyeria Biomèdica (UB-UPC) i ha estat impulsor del grau d’enginyeria biomèdica de la UB. Ha impartit docència en diversos graus i màsters i ha participat en diferents comissions d’avaluació de la qualitat universitària.
És director de l’IBEC des del 2013, president de l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca des del 2015, coordinador de la Plataforma Espanyola de Nanomedicina des del 2005 i coordinador estatal del Pla Complementari de Biotecnologia en Salut, impulsat pel Ministeri de Ciència i Innovació, sobre noves eines per a la medicina de precisió. Ha estat director del Departament d’Electrònica de la UB (2001-2005), sotsdirector del Parc Científic de Barcelona (2002-2005) i director adjunt del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (2006-2010).
Ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria d’innovació tecnològica (2003) i la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (2020). Sota la seva direcció, l’IBEC ha aconseguit el segell de Centre d’Excel·lència Severo Ochoa (2015) i la segona renovació d’aquest segell (2018).