Es doctorà en geografia per la Universitat de València amb la tesi Mallorca. El sur y el sureste (1964). Fou catedràtic de Geografia de la Universitat de Múrcia (1967-1969) i, des del 1969, ho ha estat de la Universitat de València, on ara és professor emèrit. Especialitzat en geografia física, sobretot litoral, s’ha dedicat també a la toponímia, la geografia urbana, la geografia històrica i la història de la cartografia. Ha publicat quaranta llibres i més de dos-cents articles d’investigació. La seva producció s’ha centrat en temes baleàrics (estudis dedicats preferentment a toponímia, agricultura i geomorfologia), valencians (urbanística, indústria i geomorfologia) i murcians. Destaquen, entre altres treballs, la seva tesi doctoral sobre el Migjorn de l’illa de Mallorca, el conjunt de treballs sobre el litoral valencià i baleàric, com també les darreres aportacions a la cartografia portolana. Són llibres remarcables L’Albufera de València (1995), Geografia del País Valencià (1995) i Agrimensors i plànols parcel·laris a les Illes Balears (2011). Amb la seva obra, la major part de la qual està escrita i publicada en català, ha contribuït a fixar el vocabulari científic en aquesta llengua. Dirigeix des del 2006 la Història de la ciència a les Illes Balears, amb cinc volums publicats fins ara. Ha estat guardonat amb el Premi Cerdà Reig de la Diputació Provincial de València (1966), el Premi Jaume I de l’IEC (1968) i el Premi Ramon Llull (2003).