Doctor en història moderna per la Universitat de Barcelona. Des del 1995 fins a la jubilació va ser director de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya, on entrà de conservador el 1978.  

Guanyà el Premi Alfons Bonay i Carbó de l’IEC pels llibres El paisatgisme a Catalunya (1979) i La crisi del Modernisme artístic (1979). Ha publicat, amb Francesc Miralles, la monografia de referència sobre Hermen Anglada-Camarasa (1981) i és autor, entre d’altres, de dos volums de la Història de l’art català (1983-1985), de La xilografia a Catalunya entre 1800 i 1923 (1988) i de la biografia i catàleg raonat Josep Mompou. Biografia i catàleg de la seva obra (pintura, gravat i tapís) (2000).  

Ha estat responsable de la secció d’art de la Gran enciclopèdia catalana (1971-1978) i dirigí l’obra en cinc volums El Modernisme (2002-2004).  

Fou membre de la Junta de Museus de Catalunya i pertany a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de la qual ha publicat el catàleg de la col·lecció de pintures —Premi de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA, 1999). És membre honorari de la Societat Hispànica d’Amèrica (Nova York) i forma part del Patronat de la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic, de la qual és president des del 2011. A l’IEC, ha dirigit, amb Bonaventura Bassegoda, el Diccionari d’historiadors de l’art català, valencià i balear (DHAC), el Repertori de col·leccionistes i col·leccions d’art i arqueologia de Catalunya i el nou Diccionari d’artistes catalans, valencians i balears.