Doctor en dret per la Universitat de Barcelona i catedràtic de dret constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona, on ha estat degà de la Facultat de Dret (1990-1993) i director de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (1989-2000).

Ha estat vicepresident del Parlament de Catalunya (1980-1988) i en les eleccions generals espanyoles del 2000, 2004 i 2008 fou elegit senador per l’Entesa Catalana de Progrés, i passà a ocupar el càrrec de vicepresident primer del Senat d’Espanya. Ha estat també magistrat i president del Tribunal Constitucional d’Andorra.

Ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades i és autor de diversos llibres, entre d’altres: Lliga Catalana. Un estudi d’estasiologia (1972), El sistema de partits polítics a Catalunya. 1931-1936 (1972), La ciutat llunyana (1981), Las Cortes Generales en el sistema parlamentario de gobierno (1987), El socialisme de la llibertat (1992), Derecho constitucional (1998), Per un nou pacte social (1999) i Diccionari dels partits polítics de Catalunya. Segle xx (2000).