És doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona, on va exercir de professor ajudant de la Càtedra de Metafísica.

És catedràtic emèrit de Filosofia de l’Educació a la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor honoris causa per la Universitat del Valle de Mèxic (1992) —la qual creà la Càtedra Internacional Octavi Fullat a fi de promoure la investigació educativa (2009)—, per la Universitat Educadores de Santiago de Xile (1998) i per la Universitat Ramon Llull (2010).

Ha impartit cursos de doctorat a Estrasburg i a Rouen, convidat per la Unió Europea. Va presidir el Consell Escolar de Catalunya (1989-1993) i el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (1994-1998). Ha publicat nombrosos articles al Butlletí de la Societat Catalana de Pedagogia (com ara «La crisi de les humanitats»), centrats generalment en la filosofia de l’educació. Ha publicat 151 llibres, alguns en diversos idiomes. Entre les seves obres destaquen La moral atea d’Albert Camus (1963), resum de la seva tesi; La meva llibertat (2006), primer volum de memòries, i La meva veritat (2008), segon volum de memòries.

Ha rebut el Premi Antoni Balmanya de Pedagogia per l’obra Reflexions sobre l’educació (1964), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1994), la Distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària (1998) i el Premi Blanquerna d’Educació (2016).