Professor a les universitats de Friburg i Lausana. Els seus àmbits d'estudi foren la lexicologia del llatí medieval i de les llengües romàniques, la literatura medieval francesa (especialment l'èpica), els textos medievals escandinaus i islandesos i l'onomàstica. Desenvolupà el mètode d'estratigrafia lingüística. Dedicà una part dels seus treballs al català. Entre les seves publicacions, cal destacar les obres Essai sur l'onomastique catalane du IXe au XIIe siècle i Études de toponymie catalane.