És doctor en filologia hispànica (secció de valencià) i doctor en filologia catalana per la Universitat de València, on és catedràtic. Ha fet estades d’investigació i ampliació a la Universitat de Wisconsin a Madison, la Universitat de Nou Mèxic, la Universitat de Santiago de Cuba, la Universitat d’Illinois a Urbana-Champaign i la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Durant el període 2006-2011 va ser vicepresident de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i president en funcions (del 14.10.2011 al 2.12.2011). Dirigeix l’Oficina de Gramàtica de la Secció Filològica de l’IEC, i és membre corresponent de la Real Academia Española (2015). Ha publicat diversos articles i llibres sobre lingüística sincrònica i diacrònica del català, com ara Els sistemes modals d’indicatiu i de subjuntiu (1988), guardonat amb el Premi Pompeu Fabra de l’IEC; Del llatí al català. Morfosintaxi verbal històrica (1998), guardonat amb el Premi Sanchis Guarner (2000), o Diccionari de lingüística (1998, en col·laboració amb Rosanna Mestre i Ofèlia Sanmartín). Ha codirigit, amb Joan Solà, Maria Rosa Lloret i Joan Mascaró, la Gramàtica del català contemporani (2002), obra també guardonada amb el Premi Sanchis Guarner a la Unitat de la Llengua Catalana, de l’Associació Jaume I.