Damià Barceló i Cullerés
21-01-1954, Menàrguens
Data d'ingrés: 15-06-1998 Número: 215
Secció: Secció de Ciències i Tecnologia
Especialitat: Química analítica
Càrrecs a l'IEC
Vicepresident de la Secció de Ciències i Tecnologia (2002 - 2006) |
Nota biogràfica
Doctor en química analítica per la Universitat de Barcelona, on fou professor no numerari del Departament de Química Analítica (1977-1986).
Ha estat col·laborador científic, investigador científic i cap del Departament de Química Ambiental de l’Institut d’Investigacions Químiques Ambientals de Barcelona —l’actual Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA)— del Consell Superior d’Investigacions Científiques, on actualment és professor d’investigació i vicedirector. Des del 2008, és director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua, al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. Ha editat 37 llibres, entre els quals hi ha Environmental analysis: techniques, applications and quality assurance (1993), Sample handling and trace analysis of pollutants: Techniques, applications and quality assurance (2000), Emerging organic contaminants and human health (2012), The Llobregat. The story of a polluted Mediterranean river (2012) i Biosensors for the marine environment (2023), i és coautor, amb Marie-Claire Hennion, de Trace determination of pesticides and their degradation products in water (1997). És coeditor en cap de diverses revistes d’Elsevier, com Science of the Total Environment, Methods X, Case Studies in Chemical and Environmental Engineering i Current Opinion in Environmental Science and Health.
Ha estat guardonat amb el Premi Rei Jaume I a la Protecció del Medi Ambient (2007); el Premi Internacional de l’Aigua del Príncep Sultan Bin Abdulaziz d’Aràbia Saudita (2012), atorgat al seu equip en la categoria dedicada a la gestió i protecció de l’aigua; el Premi Internacional Mediambiental de Recipharm (2012), i el Premi de l’Aigua a la trajectòria professional, concedit per l’Associació Catalana d’Amics de l’Aigua. És doctor honoris causa per la Universitat de Ioànnina (Grècia, 2013), per la Universitat de Lleida (2021) i per la Universitat d’Almeria (2022).
Publicacions a l’IEC Referències a l’IEC Obert