Es doctorà en història per la Universitat de Barcelona. Va ser professor adjunt d’història universal de l’edat mitjana a la Facultat de Lletres de Barcelona i a la Delegació de Tarragona; arxiver i conservador tècnic de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i director del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (1987-1990). Dirigí programes d’investigació de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona entre el 1990 i 1995. Fou membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics des de l’any 1951 i dirigí el programa ARCAT de l’IEC. Fou el responsable de la revista Lambard. Publicà estudis sobre bibliografia i fonts arxivístiques, i encapçalà l’excavació del vilatge de Prenafeta Vell. Va pertànyer al Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la UB, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, la Societat Espanyola d’Estudis Medievals i l’Associació Espanyola d’Arqueologia Medieval.