És llicenciat en filosofia per la Universitat Pontifícia Lateranense de Roma, i doctor per la de València.
Ha treballat amb Claude Lévi-Strauss a París, i com a col·laborador del Collège de France i del Consell Internacional de Ciències Socials. Ha estat professor visitant a la Universitat de Princeton, catedràtic d’institut, i professor de grec a les universitats de València i Jaume I. Va fundar i dirigir el Museu d’Etnologia de València. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans, i va ser president d’Acció Cultural del País Valencià.
És autor de més de quaranta llibres, que van de l’assaig a la narrativa, i a la traducció de textos fonamentals com el Nou Testament, la Divina Comèdia o l’Odissea. Entre les novel·les hi ha: Els treballs perduts (1989), Borja Papa (1996), Purgatori (2003) i El professor d’història (2008). I entre els assaigs, Crítica de la nació pura (1984), Cultures, llengües, nacions (1990), Sobre ídols i tribus (1999), En un món fet de nacions (2008) o Papers de l’observador (2020), a més de diversos reculls d’articles i més de mig centenar de publicacions acadèmiques.
Entre altres premis i distincions ha rebut la Lletra d’Or, la Creu de Sant Jordi, el Premio Nacional de Traducción, diversos Premis Nacionals de la Crítica, la Medalla d’Or de la Ciutat de Florència, el Laura dantesco de la ciutat de Ravenna, la Medalla de la Universitat de València i el Premi Montserrat Abelló 2023. És Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2004, Premi Nacional de Cultura 2017, i doctor honoris causa per la Universitat d’Alacant (2022).