Llicenciat (1957) i doctor (1965) en medicina per la Universitat de Barcelona (UB). Ha estat metge forense (des del 1962) i, també, catedràtic de medicina legal (des del 1976) i de toxicologia (del 1985 al 2007) de la UB, universitat de la qual ara és catedràtic emèrit. Ha estat degà de la Facultat de Medicina (1979-1982) i vicerector (1986-1988) de la UB, així com cap del Servei de Toxicologia de l’Hospital Clínic i director de l’Escola Professional de Medicina del Treball de la UB (1976-2007).

És membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (des del 1985), institució de la qual fou president (2005-2013); membre numerari de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, i membre corresponent de l’Acadèmia Nacional de Medicina de Mèxic. Ha estat director de Gimbernat. Revista Catalana d’Història de la Medicina i de la Ciència (1985-2018) i director del Seminari Pere Mata, que ha publicat un centenar de monografies sobre medicina legal, toxicologia i història de la medicina. Paral·lelament, ha dirigit 76 tesis doctorals.

Les seves línies de recerca principals són la impregnació humana per hidrocarburs clorats i per metalls, la contaminació química del medi (amb el grup de Reus), la responsabilitat sanitària, la història de la toxicologia i la història de la medicina catalana.

És autor o coautor de diversos llibres, com ara Intoxication au thallium, La responsabilitat del metge i de les institucions sanitàries, Diccionari biogràfic de metges catalans, Història de la Facultat de Medicina de Barcelona, Història de l’Hospital Clínic de Barcelona i Història de la medicina catalana. A l’IEC ha publicat L’Institut de Fisiologia de Barcelona (1920-1939), Metges i medicina d’Occitània i Científics del Priorat. També és coautor de més de cent cinquanta treballs en revistes internacionals i d’uns altres tres-cents sobre medicina catalana.