Catedràtic de la Universitat de Madrid, fou un dels impulsors del Centre d'Estudis Històrics, on es formaren diversos romanistes espanyols i europeus. Fundà la Revista de Filología Española i fou director de la Reial Acadèmia Espanyola. En el camp lingüístic, renovà la filologia espanyola amb l'obra Orígenes del español, i dedicà estudis especials a la llengua de Cristòfol Colom i Santa Teresa. Pel que fa a la literatura, estudià el Romancero i l'èpica medieval castellana (Flor nueva de romances viejos; edició del Cantar del Mío Cid) i francesa (La Chanson de Roland y el neotradicionalismo). Com a historiador, escriví la monografia La España del Cid i dirigí la Historia de España.