Es llicencià en dret i filosofia i lletres, en l’especialitat d’història medieval, per la Universitat de Barcelona. El 1982, es doctorà en dret per la mateixa Universitat. Inicià la seva carrera docent a la Càtedra d’Història del Dret del doctor Josep M. Font i Rius, primer com a professor ajudant, després com a professor adjunt i, finalment, com a professor titular. Guanyà la càtedra d’Història del Dret de la Universitat de Santiago de Compostel·la i, per concurs de mèrits, la de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, on és catedràtic d’Història del Dret i de les Institucions. És membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Les línies d’investigació, en què s’inclouen la major part de les seves publicacions, activitats de recerca i tesis dirigides, són la història de les institucions polítiques i financeres de Catalunya i de la Corona d’Aragó, la història de la recepció del ius commune a Catalunya i la història dels juristes catalans i de les seves doctrines.