Llicenciat en dret i filosofia i lletres, en l’especialitat d’història medieval, per la Universitat de Barcelona. El 1982 es doctorà en dret per la mateixa universitat amb una tesi sobre el Mestre Racional a la Corona d’Aragó (1283-1419), que fou publicada per la Fundació Noguera el 1987. Inicià la seva carrera docent a la càtedra d’història del dret del doctor Josep M. Font i Rius, primer com a professor ajudant, després com a professor adjunt i, finalment, com a professor titular.  

Guanyà la càtedra d’història del dret de la Universitat de Santiago de Compostel·la i, per concurs de mèrits, la de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF), on és catedràtic emèrit d’història del dret i de les institucions.

És membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Les línies d’investigació, en què s’inclouen la major part de les seves publicacions, activitats de recerca i tesis dirigides, són la història de les institucions polítiques i financeres de Catalunya i de la Corona d’Aragó, la història de la recepció del ius commune a Catalunya i la història dels juristes catalans i de les seves doctrines.  

Ha estat professor honorari de la Universitat de Vigo i professor convidat per la Universitat Capitole de Tolosa I (França) i la Universitat Panthéon-Assas (París II). Va participar en els cursos en línia oberts i massius (massive online open courses, MOOC) de la UPF per exposar els continguts de la història del dret català d’una manera breu i sintètica a través de petits vídeos emmarcats en espais urbans de Barcelona (https://www.upf.edu/web/mooc-upf/getting-to-know-catalonia).