Es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona. Fou escriptor, traductor i sociolingüista. Conreà el realisme social en poesia amb Com llances (1961), Somni, insomni (1971), Retorn a Bílbilis (1974), Leviatan (1984) i Encalçar el vent (1995) i Temps sense treva (2009). Traduí obres de Moravia, Pavese, Calvino i Boccaccio. L’any 1988 guanyà el Premi Boccaccio per la traducció del Decameró. Fou un dels introductors de la metodologia de la sociolingüística aplicada al català. En destaquen obres com L’escriptor català i el problema de la llengua (1968), Dues llengües, dues funcions? (1970), El fet lingüístic com a fet social (1972), L’ús del català: un futur controvertit (1990) i El català estàndard i els mitjans audiovisuals (2000). Va ser assessor lingüístic del Gran Larousse català, membre del Consell d’Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, director de l’Enciclopèdia de la llengua catalana, un dels fundadors del Grup Català de Sociolingüística i director del consell de redacció de la revista Treballs de Sociolingüística. Fou delegat del president de l’IEC per a les societats filials. Rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1986).