Doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona. Va ser professor del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona del 1977 al 1996, i catedràtic d’Història de l’Art Modern a la Universitat de Girona des del 1996. Va centrar la docència i la recerca en l’arquitectura i les arts del Renaixement a Europa, sobretot a Itàlia i a Catalunya, i va investigar en particular els procediments moderns de representació perspectiva i la seva difusió en els tallers de pintors dels segles XV i XVI. Sobre aquestes temàtiques va publicar nombrosos articles i llibres, entre els quals destaquen Renacimiento en Europa (volum de fonts i documents per a la història de l’art, 1983), L’època del Renaixement (en col·laboració amb Marià Carbonell, volum IV de la Història de l’art català, 1986) i Qüestions de perspectiva en la pintura hispànica del segle XVI (tesi doctoral, 1990). També va publicar treballs de documentació, estudi i difusió científica del patrimoni històric i artístic català en un gran nombre d’obres col·lectives, com Història de la cultura catalana (volum II, 1997), L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura (volum II, 2003), Catàleg d’escultura i pintura dels segles XVI, XVII i XVIII (Museu F. Marès de Barcelona, 1996) i Catàleg s. XVI-XX (Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, 2004); i, igualment, en molts catàlegs d’exposicions, com «Thesaurus», «L’època dels genis», «Millenum», «De Flandes a Itàlia», i «La col·lecció de tapissos de la Seu Vella de Lleida», entre d’altres. Formà part del grup de recerca «Història de l’Art del Renaixement i del Barroc» de la Universitat de Girona. Va ser membre del Consell Rector del Patronat del Museu Nacional d’Art de Catalunya, de la Comissió del Patrimoni Cultural de Catalunya i de la Comissió del Patrimoni Cultural de Girona, i del Patronat de la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic.