|
És llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i doctor en filosofia i lletres per la Universitat d’Alacant. La seua activitat docent s’ha repartit entre el centre regional de la UNED a Elx, l’Institut de Batxillerat de Valls, la Facultat de Filosofia i Lletres de Tarragona, la Universitat de les Illes Balears (1982-1999) i, des del 1999, la Universitat d’Alacant, on imparteix les assignatures d’història social de la llengua catalana i sociolingüística catalana, que concentren les seues línies d’investigació principals. Així, entre les seues publicacions hi ha els llibres Variació i desplaçament de llengües a Elda i a Oriola durant l’edat moderna (1986) ―Premi Prat de la Riba de l’IEC, 1991―, Els alacantins catalanoparlants: una generació interrompuda (2000), Història de la llengua catalana en un territori de frontera: Petrer (Vinalopó Mitjà) (2006), Normalització i estandardització (2006), La llengua dels mallorquins de San Pedro (Argentina) (2017) i Aproximació a la història social de la llengua catalana (2018). Com a coautor ha publicat La transmissió familiar del valencià (2011) i Llengua i identitat a Oriola en l’època foral (2014).També ha fet recerca en dialectologia, àmbit en què destaquen les monografies La interferència lingüística al sud valencià (1989) i Variabilitat i prestigi en el català de Valls i l’Alt Camp (1993).Ha exercit càrrecs en el si de l’IEC, on ha estat delegat del president a Alacant (2005-2019) i director del Servei de Correcció Lingüística (2009-2020). Des del 2016 és, així mateix, membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). |