És doctor en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb premi extraordinari.

Estudià a la Universitat de Barcelona, als Estudis Universitaris Catalans i a la UAB, on és catedràtic emèrit. Del 1990 al 1999 fou director de la Biblioteca de Catalunya. És membre fundador de la Societat Verdaguer (1990), ha participat en projectes d’investigació, ha intervingut en nombrosos congressos, ha fet cursos i conferències en molts indrets i ha estat comissari d’exposicions, algunes de les quals organitzades al voltant de l’Any Verdaguer el 2002. S’ha especialitzat en literatura catalana del segle xix. Ha estudiat el procés d’introducció i evolució del romanticisme literari a Catalunya, el procés de formació del moviment de Renaixença i algunes de les personalitats que hi participaren.

Ha col·laborat en la Història de la literatura catalana dirigida per Joaquim Molas (1986) i en altres obres com la Gran enciclopèdia catalana i el Diccionari de la literatura catalana (2008). Les seves aportacions més importants, fruit de la seva tesi doctoral, són els volums Manuel Milà i Fontanals en la seva època. Trajectòria ideològica i professional (1984), L’obra crítica i erudita de Manuel Milà i Fontanals (1989) i Manuel Milà i Fontanals, crític literari (1991). Destaquen també els dos discursos A propòsit de la primeríssima recepció de «La pàtria» d’Aribau (2013) i Verdaguer davant el vuit-cents català, de l’Acadèmia estant: entorn del ‘Record necrològic de Joaquim Rubió i Ors’ (2014).