És doctora en filosofia i lletres, en l’especialitat de filologia catalana, per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i professora titular del Departament de Filologia Catalana de la mateixa Universitat.

Les seves línies d’investigació són l’estandardització i la codificació, la llengua i els mitjans de comunicació, i la lingüística històrica. És membre del grup d’investigació Llengua i Media de la UAB. Des del 1991 participa en projectes sobre models de llengua als mitjans de comunicació. Entre els seus llibres destaquen Història de la normativa catalana (1985; Premi de la Recerca sobre llengua catalana atorgat per la Generalitat de Catalunya), Gramática y apología de la llengua cathalana (1987; edició i estudi introductori a Josep Pau Ballot), Pompeu Fabra. L’enginy al servei de la llengua (1998), Pompeu Fabra (1991) i, amb diversos autors, La llengua de TV3 (1997), La llengua de Televisió de Catalunya. Materials per a l’anàlisi (1998) i Llengua oral i llengua escrita a la televisió (2000). Ha publicat, a més, una cinquantena d’articles entorn de la normativa catalana i els models de llengua per als mitjans de comunicació.

Ha rebut, ex aequo amb Jordi Mir, el Premi Pompeu Fabra a la trajectòria professional, científica o cívica (2018).