Doctora en filologia clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona, és catedràtica emèrita de filologia llatina de la Universitat de Girona (UdG), directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent, i presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana. Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2019-2020) i vicepresidenta de l’IEC (2010-2013 i 2017-2019).

Ha conreat dues línies de recerca. D’una banda, ha definit i estudiat l’humanisme català, format pels autors que escriviren en llatí durant l’època del renaixement, l’ha situat en el lloc que li corresponia en la història de la literatura i l’ha posat en relació amb els humanismes europeus. D’altra banda, ha estudiat la creació d’identitat a través de la relació entre la literatura i el paisatge.

Ha dirigit projectes i equips de recerca finançats: el grup Studia Humanitatis, amb catorze investigadors d’Alemanya, Itàlia, Regne Unit, Bèlgica, Canadà i l’Estat espanyol; ha estat investigadora principal de diversos projectes finançats d’R+D+I, i del grup de recerca de Patrimoni Literari de la UdG.

Ha publicat llibres com Jeroni Pau. Obres (1986), Dos opuscles de Pere Miquel Carbonell (1988), La literatura llatina a Catalunya al segle xv (1993), Atles literari de les terres de Girona (segles xix i xx) (2003), Noucentisme, avantguardisme i model de país: la centralitat de la cultura (2018), «Això no és Barcelona». Visions catalanes de Nova York (2022). Ha traduït els Poemes francesos, de Rainer M. Rilke (2011).

Ha estat guardonada amb el Premio Nazionale per l’Ambiente Gianfranco Merli (2009), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2016) i la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (2018).