És catedràtic de sociolingüística catalana al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili. Des del 2005 és membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i membre del Consell Social de la Llengua Catalana de la Generalitat de Catalunya. Des del 2009 és el director de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, organisme des del qual ha coordinat els informes anuals sobre l’estat de la llengua catalana (2009-2015). El juliol del 2019 va assumir la presidència de la Societat Catalana de Sociolingüística. L’any 2022 ha coordinat, juntament amb Isidor Marí, l’informe d’experts intitulat Un marc lingüístic igualitari per a la llengua catalana, base del procés deliberatiu del Pacte Nacional per la Llengua.
Ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades i ha participat en diverses recerques col·lectives: Atles Toponímic Valencià, Atles Lingüístic de la Comunitat Valenciana, Llengües minoritzades a l’Estat espanyol, Variació i models lingüístics a les Terres de l’Ebre, Organització articulatòria i canvi lingüístic, Atles Multimèdia Prosòdic Europeu Romànic, Estudi del canvi lingüístic de comunitats de parla en temps real, Racionalització lingüística del treball, Plurilingüisme social i educació secundària (obligatòria), etc.
És autor dels llibres El Baix Maestrat: una cruïlla fonètica (1996), El laberint valencià. Apunts per a una sociolingüística del conflicte (2004), Sociolingüística de la variació i llengua catalana (2008), La tribu valenciana. Reflexions per a una sociolingüística del conflicte (2008), De política i planificació lingüística. Mirades contemporànies a l’ecosistema comunicatiu valencià (2011) i La catalanofonia. Una comunitat del segle xxi a la recerca de la normalitat lingüística (2015).