Es doctorà en filologia catalana a la Universitat de València amb la tesi Les oracions adversatives (Premi Pompeu Fabra de l’IEC 1991).  És catedràtica de filologia catalana en aquesta universitat i pertany a l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana des del 1999. Fou vicerectora de recerca i de tercer cicle de la Universitat de València (2002-2007) i ha estat professora visitant a les universitats de Venècia, Cambridge, Berkeley i Stanford, entre d’altres. Ha participat en projectes d’investigació nacionals i internacionals. Ha estat membre de nombrosos comitès científics i d’organismes d’avaluació de la recerca nacionals i internacionals.

Ha publicat llibres com: L’oració composta (2 v., 1988, 1991), Sintaxi fonamental. Les categories gramaticals (1996), Sintaxi catalana (2001), La connexió i els connectors (2006), Gramàtica del text (2008) i Crònica d’una pandèmia anunciada (2023). És autora de capítols de llibre i articles sobre sintaxi i sobre anàlisi del discurs, especialment en relació amb la gramàtica del text en general i la connexió i els marcadors del discurs, en concret. La seva obra Introducción a la lingüística cognitiva (1999), en col·laboració amb Joseph Hilferty, va introduir el cognitivisme en l’àmbit hispànic. És coredactora de la Guia d’usos lingüístics de l’IIFV (2002) i coordinadora del projecte de la Gramàtica essencial de la llengua catalana de l’IEC (GEIEC, 2018; GBU, 2019). Participa activament en tasques de transferència de coneixement. Ha traduït sobretot de l’anglès i l’italià al català i l’espanyol obres de tema històric, humanístic i filosòfic, principalment.

Va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2020).