Romanista. Estudià a les universitats de Halle i Hamburg. Fou deixeble de romanistes destacats com H. Suchier i B. Schädel, que dedicà diversos estudis al català. Fou alumne de Joan Amade en una estada a la Universitat de Montpeller, i conegué el fonetista Tomás Navarro al Centre d'Estudis Històrics de Madrid. Professor a la Universitat d'Hamburg i a la de Mendoza (Argentina), fundà les revistes Volkstum und Kultur der Romanen (Hamburg) i Anales del Instituto de Lingüística (Mendoza). Autor de nombrosos treballs sobre dialectologia i tradició popular. En relació amb el català, estudià, juntament amb K. Salow, la frontera lingüística amb l'occità, de Salses a Andorra. La seva obra més important és Die Hochpyrenäen, en què descriu la cultura popular d'ambdues bandes del Pirineu aplicant-hi el mètode dels Wörter und Sachen.