Es va doctorar en geografia i història, en l’especialitat de prehistòria i història antiga, per la Universitat de Barcelona (UB) amb la tesi La Laietània ibèrica. Estudi d’arqueologia i d’història (1986). Va ser professor d’arqueologia d’aquesta universitat, catedràtic d’Arqueologia i director del Grup de Recerca d’Arqueologia Clàssica, Protohistòrica i Egípcia. La seva activitat de recerca s’ha traduït en un gran nombre de publicacions, en particular sobre els processos de formació dels estats arcaics en l’àmbit de la cultura ibèrica i a l’Àfrica del Nord, i també, en els darrers anys va treballar en la historiografia de la cultura ibèrica a Catalunya. Va ser professor convidat a la Universitat de Chicago (2009) i a la Universitat de Montpeller (2013). Va ser membre del comitè científic del laboratori d’excel·lència Archimède (Universitat de Montpeller III - Paul Valéry), de la Comissió de Recerca d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de la Comissió Assessora de la llei sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista (2007). La Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats li atorgà l’any 2009 el Premi ICREA Acadèmia.