És doctor en història per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on actualment és catedràtic del Departament d’Història Moderna i Contemporània (Unitat d’Història Moderna). Entre les seves línies de recerca destaca la demografia històrica, l’estudi i edició de memòries i diaris personals de l’època moderna, i l’estudi de les relacions i de l’articulació de Catalunya amb la monarquia hispànica: 1640. La monarquía hispánica en crisis (1992), amb J. H. Elliott, R. Villari i altres; Els orígens ideològics de la Revolució Catalana de 1640 (1999), i Construccions polítiques i identitats nacionals. Catalunya i els orígens de l’estat modern espanyol (2005). Dirigí el Diccionari d’historiografia catalana (2003). Ha publicat una cinquantena d’articles en revistes especialitzades, ha dirigit més d’una desena de tesis doctorals i ha estat investigador principal de set projectes de recerca competitius I+D+I. Ha estat guardonat amb el Premi de Recerca de l’Obra Social de la Caixa d’Estalvis de Sabadell (1984), el Premi Prat de la Riba de l’IEC (2003) i el XXIII Premi Ferran Soldevila de biografia, memòria i estudis històrics per l’obra Llengua i política a la Catalunya del segle XVII. Alexandre Ros i Gomar (1604-1656).