Estudià a la Universitat de Berlín, on fou professor. Es dedicà a la docència a les universitats de Tübingen i Munic. Els seus camps d'investigació foren la lingüística romànica en general, les variants dialectals del sud d'Itàlia (els grecismes) i les llengües pirinenques (el gascó i l'aragonès), l'estudi de les quals el dugué a interessar-se pel català. Col·laborà en l'Atles lingüístic i etnogràfic d'Itàlia i la Suïssa meridional, dirigit per Karl Joberg i Jakob Jud. Reivindicà la importància del lèxic i de la semàntica per a la investigació de les llengües, atès que reflecteix la cultura material i espiritual d'un poble. Autor de Griechen und Romanen in Unteritalien, Sprache und Kultur, Etymologysches Worterbuch der unteritalienischen Gräzitat, La struttura linguistica dell'Italia i Studien zur romanischen Namenkunde.