Es doctorà en història i es llicencià en dret, filosofia i teologia. Ingressà a la Companyia de Jesús i, el 1940, fou ordenat sacerdot. Fou professor al Col·legi Monti-Sion de Palma, catedràtic d’Història Medieval a la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma i director de l’Institutum Historicum Societatis Iesu, de Roma. Fou membre de la Reial Acadèmia de la Història i del Buró del Comitè Internacional de Ciències Històriques, i president de la Sociedad Bolivariana de Roma. Fou investit doctor honoris causa per les universitats de València, Barcelona i Balears. Entre altres distincions, rebé la Creu de Sant Jordi (1982), la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1985), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1990), la Gran Creu d’Alfons X (1984), el Premi Nacional d’Història Espanyola (1988), el Premi Príncep d’Astúries de Ciències Socials (1995), el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (1998) i el Premi de Literatura Catalana de la Ciutat de Barcelona (2001).