És mestre per la Universitat de Castelló de la Plana; doctor en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, on és professor emèrit del Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació.

Ha realitzat diversos estudis per demostrar que l’ensenyament en català amb una incorporació progressiva del castellà té efectes beneficiosos sobre el desenvolupament de la competència lingüística en català dels escolars catalanoparlants, sense limitar-ne el desenvolupament de la competència en castellà ni el rendiment acadèmic. El 1975 presentà, amb Humbert Boada, la primera enquesta sociolingüística fiable realitzada a Catalunya. El 1983 rebé l’encàrrec d’analitzar els resultats de la política lingüística engegada pel Govern de Catalunya el 1978. Aquest treball donà arguments a l’Administració per a impulsar el procés de catalanització a les escoles. La seva tasca investigadora se centra en l’àmbit dels alumnes immigrants que s’incorporen a l’escola catalana. Ha realitzat també recerca sobre els programes educatius dirigits als nouvinguts en l’etapa de l’educació obligatòria.

És doctor honoris causa per la Universitat de Vaasa (Finlàndia) i president de l’Associació Catalana de l’Institut Europeu de Programes d’Immersió. Ha rebut el Premi d’Educació Josep Pallach de la Generalitat de Catalunya pel llibre Escola i contacte de llengües (1980).