És doctor en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Des del 1980 és professor a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou degà entre el 2009 i el 2011. Ha estat investigador visitant a la Universitat de Cambridge, la Cornell University i el Queen Mary College de Londres, i professor convidat a la Universitat de Stanford.

El 1976 començà a treballar en l’equip de recerca Investigacions en Sociologia de la Religió (ISOR), on publicà Plegar de viure. Un estudi sobre els suïcidis (1988) i Les enquestes a la joventut de Catalunya (1992), ambdós en col·laboració amb Joan Estruch.

Les seves principals línies de recerca han estat l’epistemologia de les ciències socials —en què destaca l’obra col·lectiva La mirada del sociòleg (1999)—, la identitat i els mitjans de comunicació, amb llibres com Política de paper. Premsa i poder a Catalunya (1995). Entre més, ha escrit El desconcert de l’educació (2000) i Ben educats (2003).

Ha desenvolupat una part de la seva tasca professional com a periodista: fou sotsdirector del diari Avui (1989-1991) i ha rebut diversos guardons, com el Premi Nacional de Periodisme (1994), el Premi de Periodisme Serra i Moret (1995), el Premi MIDAS de Periodisme (2009), atorgat per l’Associació Europea de Diaris en Llengües Minoritzades o el Premi Antoni Carné (2023), concedit per l’ENS de l’Associacionisme Cultural Català.

Ha estat membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional i del Consell Assessor per a la Reforma Horària de la Generalitat de Catalunya. Actualment, és president de la Fundació Paco Candel.