Va néixer el 1946 a Caracas, Veneçuela.

Va cursar estudis de física, psicologia i filosofia a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en aquesta darrera disciplina el 1971.

El 1975 es doctorà summa cum laude en filosofia per la Universitat de Múnic. Va ser investigador titular a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (1976-1984), catedràtic de filosofia de la ciència a la Universitat de Bielefeld (1984-1988), catedràtic de filosofia i història de la ciència a la Universitat Lliure de Berlín (1988-1993), director de l’Institut de Lògica i Filosofia de la Ciència de la Universitat de Múnic (1993-2012) i investigador convidat a l’Ecole Normale Supérieure de París (2003-2004). Des del 2012 és professor emèrit de la Universitat de Múnic. Ha estat president de la Societat Alemanya de Filosofia Analítica (1997-2000) i degà de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Múnic (2000-2002). És membre numerari de l’Acadèmia de les Ciències de Baviera des del 2004, i membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des del 2010.  

Ha rebut el Premi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona (1971), el Premi Nacional de l’Acadèmia de Ciències de Mèxic (1983), el doctorat honoris causa per la Universitat Autònoma Metropolitana (Mèxic, 2015) i el doctorat honoris causa per la Universitat de Santiago de Compostel·la (2017).

Ha publicat disset llibres i més de dos-cents articles, la gran majoria sobre temes de filosofia de la ciència, epistemologia general, història de la ciència, ontologia i filosofia política.