Estudià filosofia i lletres a les universitats de Barcelona i Madrid, on es doctorà amb la tesi Elementos fónicos que influyen en la entonación castellana. Catedràtic d'institut i professor a diverses universitats americanes, destaca la seva faceta d'educador. Als anys vint, formà part del grup pedagògic de l'Institut-Escola de Madrid, on passà la major part de la seva vida docent. Col·laborà amb Ramon Menéndez Pidal al Centre d'Estudis Històrics. Fou membre de la Reial Acadèmia Espanyola. A més d'edicions crítiques de clàssics castellans (Tirso de Molina, Diego de San Pedro), destaquen els seus treballs sobre lingüística castellana (Curso superior de sintaxis española). Pel que fa a lingüística catalana, dedicà estudis a la fonètica del lleidetà i a les parles mossàrabs de la Catalunya meridional. També s'interessà per la literatura catalana, tant medieval (literatura cavalleresca, especialment Tirant lo Blanc) com contemporànica (Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Josep Carner).