Romanista. Estudià llengües modernes i història a la Universitat de Berlín, on fou deixeble d'Adolf Tobber, el mestratge del qual el portà a especialitzar-se en les llengües romàniques. Dedicà les seves investigacions a la poesia provençal. Després de treballar alguns anys a l'ensenyament mitjà (on impartí classes de francès, anglès, alemany i història), el 1932 esdevingué professor de francès i provençal antics a la Universitat de Berlín. El 1936 fou apartat de la universitat per ordre del règim d'Adolf Hitler, i s'exilià amb la seva família als Estats Units, on reprengué els seus estudis filològics. El 1950 entrà com a professor de provençal antic a la Universitat de Columbia. Algunes de les seves obres són Das altprovenzalische Kreuzlied i Bruchstüke des provenzalischen versromans Flamenca.