Estudià llengües romàniques, llatí i filosofia a les universitats de Viena i París, on fou alumne de Mario Roques. Fou professor de filologia romànica a les universitats d’Innsbruck, Berlín, Bucarest, Tübingen, Zuric i Saarbrücken. Estudià les llengües romàniques a partir de la metodologia de la gramàtica històrica i de la geografia lingüística que havia après dels seus mestres Wilhelm Meyer-Lübke i Jules Gilliéron. Establí comparacions entre les diverses llengües romàniques i les llengües germàniques veïnes de les romàniques. Algunes de les seves obres són Die Romanischen Elemente in der deutschen Mundart von Lusern (1912), Studien zur Vorgeschichte einer romanischen Tempuslehre (1913), Etymologisches Wörterbuch der französischen Sprache (1928), Romania Germanica (1934) i Zum spanischen Artikel und Personalpronomen (1966).