Romanista. Estudià a la Facultat de Lletres de Tolosa de Llenguadoc i a la Sorbona. Exercí la docència a Dijon, a l’Escola de Llengües Orientals de París i a la Sorbona. Fundà l’Institut d’Estudis Occitans, des del qual organitzà els congressos triennals d’estudis occitans a partir del 1955. Publicà diverses obres sobre poesia provençal, com Biographies des troubadors. Textes provençaux des XIII et XIV siècles (1950), en col·laboració amb A. H. Schutz, i Les «vidas» des troubadours catalans (1936). També dedicà estudis a la llengua i la literatura romaneses (La vie et l’oeuvre de Ion Creanga; La langue roumaine). Pel que fa a literatura moderna, escriví diverses obres i articles sobre poesia occitana, especialment sobre Frederic Mistral, en algunes de les quals tractà temes relacionats amb el català («Contribution de F. Mistral et de Mallarmé à un album catalan»; De quelques essais en rythme catalan dans la poésie félibréenne).