Filòleg. Estudià lletres a la Universitat de Milà i filologia romànica a les universitats de Roma, Berlín, París i Florència. Havent estat mobilitzat durant la Primera Guerra Mundial, el 1919 reprengué la seva activitat científica. Professor de filologia romànica a les universitats de Milà, Roma i Friburg, impartí cursos en nombroses universitats europees i americanes. Publicà un centenar d'obres sobre problemes de filologia romànica, especialment de llengua i literatura italiana, francesa, provençal, espanyola, portuguesa i romanesa. També es dedicà a la història de l'art i als estudis de tradicions populars. Escriví, entre altres obres, Storia letteraria d'Italia, Testi volgari italiani dei primi tempi i Studi e saggi sulla letteratura italiana dei primi secoli. Féu edicions crítiques de textos castellans del segle d'or (Calderón, Lope de Vega) i de poetes italians moderns (Leopardi, Carducci). Dirigí les revistes Studi Medievali, Studi Romanzi i Cultura Neolatina.