Feu la carrera de magisteri i l’any 1970 s’inicià en la docència. La resta de la seva formació l’ha adquirida de manera autodidàctica. Ha tingut una trajectòria clau en el procés d’introducció de la llengua catalana en l’escola valenciana i la seva modernització en les darreres tres dècades. Del 1973 al 1977 treballà com a professor de català al Col·legi Francesc Ribalta d’Algemesí, on va començar a fer classes de valencià. Ha destacat en l’elaboració de material didàctic, especialment de llibres de text, que ha obtingut una gran difusió. Cal destacar, en aquest apartat, els primerencs Penyagolosa I i II (escrits conjuntament amb Vicent Pitarch i Josep Palomero), dedicats a l’ensenyament del valencià als adults. També és autor del Diccionari Tabarca: valencià-castellà / castellà-valencià (1990, revisat i ampliat el 2011) i del Diccionari Tabarca escolar valencià-castellà / castellà-valencià (2015). Pel que fa a l’educació bilingüe i plurilingüe, és coautor, amb Vicent Sala, del llibre Un model educatiu per a un sistema escolar amb tres llengües (1991). Posteriorment ha publicat El tractament de les llengües en un model d’educació plurilingüe i intercultural (2006), diversos articles en revistes especialitzades i documents programàtics com ara Un model d’educació plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu valencià (Escola Valenciana, 2011). Va ser assessor pedagògic al Servei de Formació de Professorat CEFIRE d’Alzira durant molts anys i de l’Editorial Gregal en els inicis. Finalment treballà com a assessor de programes plurilingües a la Generalitat Valenciana. També ha escrit novel·les juvenils com El guardià de l’anell (1984), L’últim guerrer (1986), L’enigma del medalló (1996) i Els dorments (2014). Ha rebut el Premi Socarrat Major (2016) i la Medalla de la Universitat de València (2017).