Estudià filologia romànica a la Universitat de Lieja, on exercí de professor, i a la Sorbona. Els seus camps d’investigació foren la lingüística històrica, la dialectologia, la literatura medieval i la literatura valona. S’especialitzà en l’edició de textos d’autors medievals (Tournoi de Chauvency, de Jacques Bretel; Lai d’Aristote, de Henri d’Andeli) i en el gènere pastoral, sobre el qual escriví la tesi doctoral Le genre pastoral en France avant la Renaissance. Defensà la teoria de l’autor individual davant de les hipòtesis neotradicionalistes pel que fa a la creació i la transmissió de les cançons de gesta. Fou membre de l’Acadèmia Reial de Llengua i Literatura Franceses de Bèlgica; ocupà càrrecs administratius —fou burgmestre de Chênée, on nasqué, i senador a la cambra alta de Bèlgica—, i escriví textos sobre economia.