Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de València, fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de les Illes Balears —on va dirigir el Departament d’Història Moderna i Contemporània. És catedràtic emèrit d’història moderna a la Universitat de Barcelona.  

És autor d’obres de referència per a la historiografia dels Països Catalans, entre les quals destaquen València en la crisi del segle xv (1976); Jaume I a través de la història (1984); Ferran el Catòlic: un monarca decisiu davant la cruïlla de la seva època (1999); Un reino escondido: Mallorca, de Carlos V a Felipe II (2000); El imperio de Carlos V. Las coronas y sus territorios (2002); Jaume I i el seu regnat (2007); El com i el perquè del Compromís de Casp (1412). Història i debat (2012); «Bandolers, bandositats i poder reial a Catalunya entre els segles xvi i xvii», al número 8 de Catalan Historical Review (2015); La fi de la dinastia catalana. Joan II i Martí l’Humà (2021), i «Semblança d’Eulàlia Duran» a El moviment revolucionari de les Germanies (2021). 

Ha estat coordinador dels cinc volums de la Història del País Valencià i director dels tres volums de la Història de les Illes Balears, de la Història d’Andorra i dels dos volums de la Història de la Corona d’Aragó. Durant més d’una dècada ha dirigit la col·lecció «Biblioteca d’Història dels Països Catalans», de l’editorial Curial. 

El 2016 va dirigir el congrés Ferran II i la Corona d’Aragó, les actes del qual es van publicar a l’Institut d’Estudis Catalans el 2018.